Què és la Neuroarquitectura?

La realitat multisensorial

Avui vivim en entorns que ens sotmeten a una gran sobreestimulació i busquem la calma dels sentits.

La Neuroarquitectura és una subdisciplina que intenta entendre la relació entre el sistema nerviós i l’entorn construït. És una perspectiva que cerca vetllar per la salut física i emocional dels habitants. En altres paraules, estudia la relació entre el cervell i l’espai que ens envolta.

T’has fixat en com et sents quan entres a una habitació? Quines emocions et desperta? Com et fa sentir?

Per entendre aquest despertar dels sentits hem de parlar del llenguatge del cos i així entendre com funciona i com es relaciona amb lentorn. La comunicació que el nostre cos té amb l’espai exterior condiciona el benestar integral: el físic, el cognitiu i el socioemocional.

Si aconseguim entendre aquest diàleg invisible podrem entendre com ajudar-lo en els seus processos interns amb estratègies de disseny que promouen una estimulació cognitiva positiva. D’aquesta manera, podrem crear espais que potenciïn el benestar dels qui els viuran facilitant l’equilibri, impulsant la concentració i la creativitat, entre d’altres.

Has sentit a parlar de l’embodiment?

L’embodiment és una genial habilitat del cos humà. És la capacitat que té la ment de transportar la nostra realitat corpòria al nostre entorn.

A través del nostre sistema nerviós creem una percepció on entra en joc la nostra experiència al món. Per exemple, el color és sensorial i subjectiu. Per tant, quan entrem a una habitació ens pot despertar emocions diferents en funció del seu color, i aquestes emocions seran diferents per a cada persona.

Cal entendre l’espai com una extensió del nostre cos, de manera que hi ha una part de l’estudi que ha de ser subjectiva i única on entra en joc el modus vivendi de cada persona.

A través de l’arquitectura es vol entendre la reacció del cos als factors externs i analitzar quin impacte tenen en el desenvolupament del nostre sistema nerviós. Hi ha implícits molts altres: la contaminació acústica, els tòxics volàtils, la contaminació per circuits elèctrics mal aïllats, l’exposició davant radiacions provinents d’antenes de telefonia 4G i 5G, i també el pas de corrents subterranis i alteracions geofísiques, on intervé la geobiologia. Aquesta és una ciència que estudia les energies que emanen de la terra i el nostre entorn i de com influeixen sobre l’ésser humà.

La neuroarquitectura és la part encarregada d’estudiar un altre tipus de fenòmens, com l’entorn construït i l’impacte que aquest té al nostre sistema nerviós central, compost per l’encèfal i la medul·la espinal.

El ritme a què succeeixen les activitats del voltant està fent també ressò en nosaltres. Per això, les constants que defineixen els espais no són tants els materials o les dimensions com la freqüència dels estímuls sensorials.

Com funciona el cervell?

El cervell és un sistema complex que té un objectiu aparentment simple: mantenir-nos vius i connectar-nos amb el món.

Ell tradueix els estímuls que arriben de l’exterior a través dels nostres sentits (els nostres receptors sensorials), els encarregats de fer la recollida d’informació, perquè posteriorment es processi cadascun a les àrees cerebrals corresponents i transformar-los en respostes motores.

Entre les unitats funcionals del cervell hi ha el sistema límbic: l’encarregat de la raó i l’emoció. És la part que ens permet parlar, percebre i entendre. És com la pantalla de cinema on es projecta la pel·lícula de la nostra vida, tot això tenyit amb emoció.

Una de les tasques principals de la Neuroarquitectura és entendre com funciona el cervell. Al cos s’executen simultàniament diverses tasques alhora, cadascuna encarregada de respondre a necessitats i estímuls diferents. Per tant, el funcionament també és diferent. Cal escoltar el cos i entendre’l en tot el seu conjunt per poder interpretar-lo i ajudar-lo. Per això, l’arquitecte ha de treballar mà a mà juntament amb altres professionals.

És el que anomenem “visió integrativa”, holística o 360°, del que es desprenen múltiples disciplines avui dia: medicina integrativa, teràpies integratives, processos de disseny integratius, etc.

Aquestes disciplines entenen el cos humà com un complex viu i canviant en què intervenen diversos factors alhora, entre els quals hi ha els fisiològics i els emocionals.

Connectar neurociències, arquitectura i usuari ens permet construir entorns que tenen en compte el progrés del nostre cervell, el cos i les emocions.

Només recordem amb emoció

Només recordem allò que hem viscut amb emoció. El cervell ens trasllada al món. Cada part del nostre cos connecta amb l’espai generant emoció i el que finalment experimentem de manera conscient com a positiva o negativa.

És per això que des de la neuroarquitectura estudiem l’enllaç físic i emocional amb l’entorn construït. Dissenyem espais que tenen en compte els aspectes amb què el cervell se sent còmode; d’aquesta manera, aconseguim que s’hi desencadenin reaccions fisiològiques lligades al benestar.

En definitiva, creiem que posar les persones al centre del disseny és el camí cap a una arquitectura que tingui cura de nosaltres.